La comunicació és part essencial de la naturalesa humana, però poca gent coneix realment el que és la neurocomunicació. Sens dubte, hauràs escoltat centenars de vegades això que “l’ésser humà és un ser social”. I per a una vida en societat, resulta imprescindible la comunicació com a eina. És una cosa innata a l’ésser humà del que no podem desprendre’ns però, realment, només un petit percentatge de la població presta realment atenció als detalls de la comunicació.
Gràcies als avanços en neurociència i de les seves tècniques, avui es pot inferir al detall com treballa el cervell. Amb un entrenament personalitzat, una persona pot aconseguir controlar les seves emocions, potenciant la seva capacitat per a identificar els seus propis sentiments i els dels altres. Augmentar la seva capacitat d’atenció i aprendre a facilitar diferents maneres de relacionar-se amb els altres.
Aquests factors juguen un paper de gran importància en la neurocomunicació. Aquesta disciplina respon a una visió científica de la comunicació amb la finalitat de dur-la a terme de la forma més efectiva possible.
Què és la neurocomunicació?
La neurocomunicació consisteix en l’aplicació de la neurociència al coneixement dels processos de comunicació humana. Es tracta d’una definició tan senzilla com àmplia, ja que el seu camp d’aplicació és molt extens.
Per aquest motiu, la comunicació juntament amb l’art d’escoltar resulten fonamentals per a optimitzar la comunicació interpersonal. La neurocomunicació ens permet millorar la comunicació social en cadascuna de les seves aplicacions: personal, professional, social, etc.
Mitjançant la neurociència s’ha demostrat que la major part de les nostres decisions són preses pel nostre cervell primitiu i no pel cervell pensant. Llavors, per a poder comunicar a través de la persuasió és necessari connectar amb el cervell més primitiu. Aquesta situació es dóna quan ens dirigim a un públic, és a dir, en la persuasió mitjançant l’oratòria.
Principals qualitats d’un bon comunicador
Finalment, la neurocomunicació no té un altre objectiu que el de comunicar millor, de forma més efectiva. Les persones que saben o aprenen a comunicar-se correctament tindran avantatges en les seves relacions tant personals com professionals. Però, quines qualitats ha de tenir un bon comunicador?
Capacitat d’observació
Un dels aspectes més importants per al neuromanagement en el procés negociador és l’ésser observador. Sens dubte, aquesta és una qualitat molt destacable en una persona. Aquesta habilitat, està directament relacionada amb la capacitat de saber dirigir el focus d’atenció al que és important o interessa a cada moment. I, per tant, a canviar-ho en cas que sigui necessari.
És important saber observar i estar atent no sols al que es diu verbalment sinó també a la comunicació no verbal. Tant de les persones amb les quals tractem com de nosaltres mateixos. És fonamental per a poder interpretar si hi ha coherència o no, entre els gestos i el que s’està dient. Aquesta capacitat d’observació permet tenir alguns coneixements molt valuosos sobre el que està succeint, a cada moment.
Capacitat d’escolta
L’habilitat de l’escolta implica procurar ser objectiu. Això vol dir que s’ha de tractar d’entendre les intencions que hi ha darrere del missatge del nostre interlocutor, sense interpretacions personals. En aquest cas, es tracta de posar el focus en allò que s’està dient i no en allò que es desitja comprendre. Suposa la capacitat de comprendre els sentiments, idees i pensaments del nostre interlocutor, procurant no interferir el seu missatge amb la nostra pròpia visió de la situació. En aquest cas, l’atenció ha de dirigir-se més cap a l’altre i no en els pensaments i sentiments propis.
Així doncs, podem afirmar que és la comunicació i els factors que intervenen en ella, els responsables que les relacions puguin fluir. En conseqüència, controlar la comunicació i evitar contratemps és la manera d’aconseguir els objectius marcats. L’entrenament amb tècniques d’autocontrol ajuden a afavorir i millorar la capacitat comunicativa i de negociació.
Què fer per a connectar amb l’interlocutor o l’audiència?
Per a aconseguir una connexió reeixida és indispensable tenir en compte una sèrie de punts. El primer podria ser el d’analitzar com adaptar el missatge a una audiència determinada perquè aquesta se senti identificada. Utilitzar conceptes tangibles i clars, així com el fet de provocar, aconseguiran que el cervell mostri interès. La innovació és clau per a captar l’atenció.
També hem d’intentar cridar l’atenció de manera recurrent perquè la nostra part del cervell primitiu sempre està molt ocupada. L’ús de pauses i el contacte visual poden ajudar-nos. La neurocomunicación cerca emocionar i, per tant, hauràs de causar emocions en el teu públic a través de recursos verbals, la gestualitat, vídeos, testimoniatges, storytelling, etc. Tot dependrà de l’acte comunicatiu que estiguis duent a terme en un determinat moment.
Filtres per a una comunicació efectiva
El Maritz Institute posseeix un model molt útil per a ajudar els comunicadors a marcar la seva línia d’argumentació. Segons aquest model, existeixen quatre filtres que el teu cervell utilitza en rebre la comunicació. Conèixer-los i utilitzar-los correctament serà de gran ajuda per a establir una comunicació efectiva.
- El primer d’ells és el filtre emocional. La gent respon a una comunicació determinada d’acord amb les seves emocions, creences i valors.
- Li segueix el filtre històric, basat en memòries i experiències passades.
- El filtre futur es basa en la visió, expectatives i metes de futur.
- I finalment, el filtre social, que es basa en la teva situació particular, incloent la família, tradicions, tendències, situació econòmica, etc.
Elements indispensables de la neurocomunicació
A més dels filtres ja vists, perquè un missatge sigui reeixit ha de tenir també altres ingredients fonamentals per a atreure l’atenció.
El primer tracta de la part personal. Hem d’intentar entendre a la nostra audiència proporcionant el context i a través de missatges rellevants per a captar la seva atenció i interès.
El recíproc és igualment important. Mitjançant la retroalimentació, el nostre públic té l’oportunitat d’expressar-se lliurement i respondre a comentaris. Així es crea un diàleg veritable que ens porta a una relació de confiança.
El simple i vívid ens ajuda a elaborar missatges senzills i, d’aquesta manera, poder evitar la dissonància cognitiva. Et recordem que al cervell no li agrada treballar massa.
Quant a la memòria, necessitem recalcar que el cervell usa la codificació per a poder retenir tot tipus d’informació. Això implica una transició de la memòria de treball a la memòria a llarg termini. Per tant, com més memorable sigui el nostre missatge, millor quedarà retingut en la memòria del receptor amb el pas del temps.
Quina relació té la neurocomunicació amb el neuromanagement o el neuromarketing?
En tots els casos s’utilitzen tècniques de neurociència per a analitzar les diferents reaccions que es produeixen en el cervell després de rebre un estímul en particular. Es tracta d’investigar quines són les àrees del nostre cervell relacionades amb el comportament en el moment de la presa de decisions.
Mentre que la neurocomunicació està orientada més a la comunicació interpersonal i el neuromanagement a la seva aplicació en la gestió o direcció d’equips, el neuromarketing està més orientat a la comunicació per a la venda. La persuasió o l’oratòria, són claus en les tres disciplines encara que el seu desenvolupament poden tenir, òbviament, matisos en funció dels tipus d’interlocutors.
En el neuromarketing s’explora la manera neurològica de crear un missatge, que sigui capaç de crear en l’usuari la necessitat d’adquirir un producte o un servei determinat.
En definitiva, la neurocomunicació i les àrees en les quals aquesta s’aplica han canviat per complet la manera de comunicar-nos i dirigir-nos al públic. És una disciplina amb un gran potencial tant per al creixement personal com el creixement i alt rendiment professional.