Avui dia és molt comú sentir a parlar de la crisi existencial en adolescents. Són molts els joves que es veuen afectats per aquestes crisis emocionals, habitualment pels dubtes i el malestar que els provoquen tant els canvis físics interns com els del seu entorn. Per això volem acostar-te una mica més aquest problema tan freqüent.
No sé què fer amb la meva vida
Segurament que han estat moltes les vegades que has sentit la frase no sé que fer amb la meva vida. L’adolescència es caracteritza per ser una etapa de confusió. Això és degut als nombrosos i dràstics canvis que es produeixen en el cervell de l’adolescent, que es troba en ple procés de maduració, i que afecten també el seu comportament. Hem de pensar que és en aquest període de la vida on comença a formar-se la identitat.
El futur és un lloc fosc en el qual sembla molt fàcil perdre’s. Vols saber si el teu fill està patint una crisi d’identitat o emocional? És important conèixer els indicadors, ja que alguns poden estar relacionats o desencadenar en una altra mena de problemes de salut mental, com l’ansietat o la depressió. Veurem en què consisteix.
Principals indicadors o reflexes d’una crisi existencial en adolescents
Abans de res, hem de saber que el cervell es desenvolupa de manera gradual però també irregular. En el seu desenvolupament van apareixent noves connexions neuronals, desapareixen unes altres i es reorganitzen connexions preexistents. Aquesta maduració no és homogènia, sinó que unes àrees es desenvolupen abans que unes altres. Així, l’última zona que madura és l’escorça prefrontal, encarregada de controlar els impulsos, la planificació, la presa de decisions i de calibrar els riscos de les nostres accions.
Per aquest motiu, l’adolescència és una etapa que es caracteritza per la impulsivitat i la rebel·lia. Encara que cadascun és diferent, hi ha una sèrie d’indicis als quals hem de parar esment perquè poden alertar-nos d’una crisi existencial en els nostres adolescents.
En primer lloc, estaria l’apatia i la sensació d’avorriment pronunciat. És cert que aquest és un tret que generalment s’associa amb l’adolescència, especialment quan l’adolescent es troba fora dels seus cercles d’edat i d’amics. No obstant això, hem d’estar atents a quan aquest sentiment o comportament apàtic es torna més intens i freqüent. Potser estem enfront d’un procés de crisi.
També hem d’estar atents si observem una desconnexió emocional important. Quan independentment de l’ambient, la persona es mostra fora de tot i de tots. Ja sigui allunyant-se dels seus millors amics i família, com de persones amb les quals tingui un menor contacte. Un aïllament excessiu és un indicador clar de malestar personal.
D’altra banda tenim la por al futur. És molt normal que, en diferents moments al llarg de la vida, en períodes de crisis o en moments de dificultat, aquesta por aparegui o augmenti. En aquest cas el futur es converteix en un ens incert i si estàs travessant una fase així, és totalment normal que et preocupi força.
Ara bé, en l’adolescència si veiem que aquesta por és desproporcionada, hem de saber reconèixer-ho i actuar en conseqüència perquè no limiti a la persona que ho sofreix.
Un altre indicador és la no acceptació del seu ”jo”, el fet que no es reconegui en si mateix. En aquest cas, el jove no s’accepta tal com es veu i se sent nostàlgic del seu antic jo. No reconeix ni aprova el que està fent ni en què s’està convertint. Aquí hem de parar esment i fer un esforç a reconèixer tot allò que fa bé o està bé en ell o ella, perquè afecta directament la seva autoestima.
Finalment, observa si en el seu discurs apareixen preguntes existencials recurrents. Probablement aquest és l’indicador més clar. Hem de saber que, així com la depressió o l’ansietat no sempre es relacionen amb una reflexió, les crisis sí. D’aquesta manera, si et succeeix a tu és probable que et qüestionis i et facis preguntes sobre la vida, l’amistat, l’amor…
Una crisi existencial, en l’adolescència sempre travessa tots els plans del ser (l’emocional, el comportamental i el mental) i no resulta senzill manejar-la correctament.
Cresenzia, psicòlegs online
Sents que tu o el teu fill travesseu una crisi existencial? En Cresenzia estem per a ajudar-te en tot moment. Contacta’ns!
Per què sorgeixen les crisis existencials en adolescents?
La veritat és que aquest és un moment perfecte perquè apareguin problemes d’aquesta índole. Pensa que en l’adolescència, o la joventut en general, la persona sempre està en perpetu moviment i canvi. És una edat en la qual, com hem dit, s’està forjant la identitat de la persona. Hi ha diferents teories sobre com i per què es donen aquestes crisis.
Segons Freud i la psicoanàlisi l’associen a la satisfacció (o no) dels impulsos o desitjos sexuals, centrant-lo també en una edat primerenca. Mentrestant, altres psicòlegs de renom com Walter Mischel, ho associen més a la influència de l’entorn. És a dir, afirmen que existeixen contextos que porten a l’individu a madurar abans i, per tant, també, a desenvolupar prematurament aquestes crisis o problemes.
Per consegüent, la identitat i el creixement tenen molt a veure en aquest procés. Però també les experiències vitals (traumàtiques o no) poden conduir als joves cap a aquestes reflexions. Per això, no existeix un únic factor que condicioni aquest estat.
Ara bé, el que és important que quedi clar, és que no es tracta només d’una etapa d’adaptació i canvi. En nombroses ocasions, implica un sofriment gran. I, encara que no es tracti de problemes materials de gravetat, sí que pot generar estrès i tristesa a qui ho pateixi i també preocupació i inestabilitat a la seva família i entorn més pròxim. En conseqüència, no menyspreïs aquest tipus de situacions i actua.
Què fer davant una crisi existencial?
La veritat és que no totes les crisis existencials en adolescents es resolen igual. Es tracta d’un procés molt personal, que psicològicament pot ser molt delicat. Algunes són més suaus i suportables, mentre que unes altres poden ser veritablement traumàtiques.
Per això, si veus que el teu fill i/o tu mateix esteu passant per un moment així, sempre és una bona opció visitar a un professional de la psicologia. És sempre aconsellable recórrer a experts per a, en primer lloc, descartar algun trastorn subjacent, i després per a reorientar tant el teu comportament com el del jove, amb l’objectiu de superar junts aquests moments.
En definitiva, davant una crisi existencial en adolescents i joves, aprendre a identificar i gestionar els seus problemes i les complicacions que li puguin anar sorgint, acompanyat d’un professional, és un bon mètode perquè a poc a poc, vagi trobant el seu lloc i el seu camí al món.