El segrest emocional

Quan una situació se’ns va de les mans i esclatem, ens convertim en víctimes de tota una sèrie de reaccions psicològiques i fisiològiques. A aquesta sèrie de reaccions se la coneix com a segrest emocional.

Per a saber què és el que ocorre en aquests moments hem de conèixer el que li succeeix al nostre cervell.

Com es produeix el segrest emocional?

T’has descobert alguna vegada perdent els estreps com si estiguessis immers enmig d’una tempesta? I després, en adonar-te d’aquesta reacció tan desproporcionada, t’has penedit?, t’has preguntat com pot ser que en qüestió d’uns pocs segons hagis estat capaç de tornar-te tan irracional?. Aquí és on entra en joc el concepte de segrest emocional, una resposta automàtica provocada pel nostre cervell.

En termes generals, podem dir que el nostre cervell està format d’una banda més emocional, el sistema límbic, i una altra més racional, el neocórtex.

Els sentits ens fan arribar la informació al nostre cervell emocional. Aquest la processa més ràpid que el neocórtex i, al seu torn, reacciona abans. Però, per contra, les seves respostes es tornen més imprecises.

El nostre filtre emocional

L’amígdala és una petita estructura situada dins del nostre cervell emocional. Ella és la que s’encarrega del processament i emmagatzematge de les reaccions emocionals. Quan aquesta estructura es danya, les persones manquen de sentiments de ràbia, por o tristesa, per exemple. Fins i tot, en alguns casos, aquestes persones no són capaces ni de plorar.

En aquest punt, potser et preguntes que, si la teva amígdala funciona perfectament, com és possible que ens deixem arrossegar per les passions amb tanta facilitat.

Doncs bé, el problema radica en el fet que l’amígdala també compleix el rol de sentinella del nostre cervell. Una de les seves funcions més bàsiques consisteix, principalment, a analitzar les percepcions a la recerca d’alguna amenaça.

Ella és la que tracta de trobar una resposta quan ens trobem en un determinat entorn en el qual podem rebre sofriment o mal.

Si la resposta és afirmativa, el nostre sistema nerviós dóna un senyal d’alarma al nostre organisme perquè pari immediatament les funcions més irrellevants. D’aquesta manera, es potencien aquelles que ens ajuden a defensar-nos de l’amenaça.

El neocórtex, que és el cervell pensant, aquí no intervé. Així que, per uns moments, ens tornem més instintius. L’amígdala actua declarant una espècie d’estat de guerra que fa que ens comportem de manera irracional i desproporcionada.

No obstant això, no tots els segrestos emocionals tenen connotacions negatives. Per exemple, quan som víctimes d’un atac de riure o quan ens sentim eufòrics, l’amígdala també pren el control i ens impedeix pensar.

De fet, segurament tots hem vist alguna vegada a algú penedir-se després d’haver comès una estupidesa, impulsat per un estat d’eufòria

Per què es produeix?

En el nostre cervell tot està disposat perquè, quan estiguem en perill, l’amígdala tingui via lliure per a actuar.

En aquest moment res més importa, només la nostra supervivència.  L’amígdala és la primera estació cerebral per on discorren els senyals procedents dels nostres sentits. Una vegada han estat avaluades per l’amígdala, aquests senyals, arriben a l’escorça prefrontal.

Aquesta és la raó per la qual, a vegades, les emocions ens sobrepassen i prenen el control.

D’una banda, en l’escorça, el lòbul prefrontal dret és la seu dels sentiments negatius com la por i l’agressivitat. I, per l’altre, el lòbul prefrontal esquerre s’encarrega de mantenir-los a ratlla. La seva funció seria com la d’una espècie de termòstat neural que ens permet regular les emocions desagradables. Durant un segrest emocional, el lòbul prefrontal esquerre simplement s’apaga i deixa que les emocions flueixin.

El fet que els humans sofrim segrestos emocionals està relacionat amb els nostres avantpassats prehistòrics. Ells sofrien aquest tipus de segrestos i els utilitzaven per a poder fugir dels perills o atacar als seus enemics.

El cervell límbico els preparava per a donar respostes automàtiques que eren absolutament necessàries per a poder sobreviure. No obstant això, en l’actualitat, aquest procés ha quedat desfasat i els resultats que provoca en la majoria dels casos, per desgràcia, no són ni adequats ni, per descomptat, els desitjats.

No tot depèn de l’amígdala

Avui dia, les conseqüències dels segrestos emocionals són nefastes. Principalment, perquè provoquen que tota la nostra atenció es dirigeixi a l’emoció que ens està envaint, impedint-nos racionalitzar la situació.

Només una vegada que ha passat la tempesta, és quan som capaces d’analitzar el succeït i adonar-nos que les nostres respostes han estat desproporcionades i irracionals.

De totes maneres, també hem de dir que el normal és que quan la ment racional es veu desbordada per la ment emocional, l’escorça prefrontal s’activi per a ajudar-nos a gestionar les emocions i valorar les possibles solucions.

Així que, perquè es produeixi un segrest emocional, com hem vist, no és suficient que l’amígdala s’activi. També és necessari que es produeixi un fracàs en activar els processos neocorticals que s’encarreguen d’equilibrar les nostres respostes emocionals.

Com prendre el control?

Durant el segrest emocional es produeix un desbordament de les emocions. Per a poder controlar-ho, primer, hem d’aprendre és a reconèixer els símptomes que presenta.

Aquests símptomes són lleugerament diferents per a cada persona tant en intensitat com en l’ordre d’aparició i tipologia. L’entrenament en tècniques d’autocontrol, com són les tècniques de relaxació, la reestructuració de pensaments o la racionalització entre altres, resulten ser eficaces perquè ens ajuden a:

• Observar quins indicadors tendeixen a disparar-se abans: sudoració, acalorament, acceleració del ritme cardíac, tensió muscular, etc.
• Baixar la intensitat d’aquests indicadors.
• Utilitzar aquestes tècniques en situacions reals.

Una tècnica que pot resultar útil és la del semàfor, que implica tres etapes:

• Vermell- Detenir-se: per a controlar els impulsos i evitar reaccions irracionals.
• Àmbar – Calmar-se: per a dominar les emocions permetent que la informació arribi al neocórtex.
• Verd – Explorar: Canviant el focus d’atenció i així poder pensar en les alternatives i triar la millor opció de manera racional.

Com veus, l’autocontrol davant un segrest emocional és, en definitiva, una de les habilitats més importants de la intel·ligència emocional.

Daniel Goleman la defineix com la capacitat de comprendre les emocions i conduir-les, de tal manera que puguem utilitzar-les per a guiar la nostra conducta i els nostres processos de pensament, per a produir millors resultats.