fbpx

Encara que desconeguis aquest terme, pot ser que la visualització estigui més prop de tu del que penses.

Recordes quan va ser l’últim moment en el qual vas sentir que t’ho jugaves tot a una sola carta? Un examen important, una entrevista, una cita, etc. Enfront d’aquesta classe d’esdeveniments, el més normal és que ens preparem les respostes, ens entrenem i estudiem. Tot i així, saps que també pots recrear tots els possibles escenaris en la teva ment per a estar veritablement preparat? En realitat, gairebé qualsevol situació es presta potencialment a això.

És precisament aquí on irromp la tècnica psicològica coneguda com a visualització. Presta molta atenció.

Què es la visualització?

En nombroses ocasions podem veure als esportistes (per exemple els saltadors de longitud o d’altura) com, abans d’enfrontar-se a la competició real, s’aïllen i, amb els ulls generalment tancats, realitzen els moviments que executaran instants més tard. La base de la visualització és precisament aquesta, experimentar o recrear mentalment una situació que pot donar-se en la teva vida real amb l’objectiu d’enfrontar-la eficaçment.

Tècniques avançades en neuroimatge han permès comprovar que, quan ens visualitzem realitzant una acció, s’activen exactament les mateixes regions cerebrals que quan executem aquesta mateixa acció. El psiquiatre Norman Doidge, en el seu llibre “El cervell es canvia a si mateix”, publicat l’any 2007, afirma que en visualitzar una acció s’enforteixen connexions neuronals ja existents, però també, es poden crear noves connexions neuronals. D’aquesta manera, les visualitzacions potencien el traç de rutes en el cervell que facilitaran després l’execució real.

Generalment, a aquest procediment que consisteix a activar les connexions neuromusculars, se’n diu procés top-down, és a dir, de dalt a baix. Això es deu al fet que comença per la creació d’imatges, o generació de pensaments que activen altres parts neuronals, per a finalment arribar a les connexions musculars en xarxa encarregades d’executar l’acció.

Així doncs, mitjançant aquesta tècnica, t’acabes submergint de tal manera en la recreació, que fins arribes a percebre els més petits detalls amb gran nitidesa. No obstant això, i com hauràs pogut intuir, per a aconseguir-ho necessitaràs un procés d’entrenament, no sols a aprendre a visualitzar sinó també a adquirir un alt nivell de concentració i en tècniques de relaxació.

Entrenament neuronal per a aconseguir els teus objectius

Per a aconseguir que aquests nous camins neuronals siguin prou sòlids com per a establir un patró neuronal, és necessari repetir i repetir mentalment aquesta acció. Així, d’alguna manera, el cervell arriba a interpretar que aquesta acció ja l’ha realitzat milers de vegades anteriorment i, per tant, sabrà com actuar amb èxit gairebé de manera automàtica.

Tots aquests motius fan que la visualització sigui especialment útil en totes aquelles situacions que no podem experimentar de manera real i que generen un alt nivell d’estrès com, per exemple, una determinada oposició o una competició esportiva. Mitjançant aquesta tècnica, s’entrena a la persona a viure de manera imaginària i repetitiva aquesta situació perquè, quan l’enfronti, estigui familiaritzada amb ella i no la senti com una amenaça.

Psicòlegs online

Contacta amb Cresenzia i troba un psicòleg de confiança.

És visualitzar el mateix que imaginar?

En realitat, no. És cert que “imaginar” és un acte necessari perquè puguis “visualitzar”. No obstant això, la imaginació, per si mateixa, no basta.

D’aquesta manera, perquè tot allò que visualitzis tingui veritable èxit, han de complir-se una sèrie de condicions. En conseqüència, si vols executar-la correctament, el recomanable és recórrer a professionals que et guiïn i ensenyin pas a pas a realitzar-la de manera efectiva.

Per a començar, hem de dissenyar l’escena a experimentar. Partint d’estímuls senzills al principi per a anar, a poc a poc, sofisticant-los fins a arribar als detalls més específics. Això implica anar més enllà de la mera imatge. Recrear la situació incorporant les olors, els sons, el tacte, detalls de l’entorn, les emocions o les sensacions. Tot això amb l’objectiu d’atorgar el màxim realisme a l’escena.

Una vegada dissenyada l’escena, per a poder iniciar la visualització, hauràs d’aprendre tècniques de respiració i de relaxació. L’entrenament en relaxació és important perquè t’ajudarà a enfocar la teva atenció en la tasca que t’ocupa. A més de contribuir a controlar l’estrès.

En relació a això, Mora, García i Zarco, en el seu llibre “Psicologia aplicada a l’activitat física”, sostenen que “l’entrenament en visualització ha de seguir els següents passos: relaxació muscular, percepció de colors, control d’una imatge, experimentació de sensacions, experimentació detallada de l’entorn, millora d’un coneixement, experimentació dinàmica d’una acció i eliminació d’errors”.

Tot aquest procés ajuda, en definitiva, a crear una “petjada” en la teva memòria que s’activarà en el moment de la veritat.

tècniques de visualització

Per a què serveix aquesta tècnica?

Aquest recurs psicològic, a nivell clínic, s’ha demostrat tradicionalment interessant per al tractament de fòbies.

Com pots intuir en el tractament de les fòbies no sempre és fàcil disposar de l’estímul que provoca por a la persona. En conseqüència, aquesta tècnica es presenta molt útil per a exposar i enfrontar al pacient amb la seva por per mitjà de la imaginació.

Així i tot, els seus usos van molt més allà de l’anterior. Les addiccions, la ansietat, la depressió també poden ser tractades, entre altres tècniques, amb aquest mètode.

Però al marge de l’àmbit clínic, és molt eficaç per a millorar, per exemple, l’autoestima i la inseguretat. I per descomptat, com hem apuntat al principi, és especialment útil per a portar a les persones a aconseguir les seves metes personals o professionals i a prendre decisions vitals.

Com segurament hauràs pogut concloure, l’objectiu d’aquesta tècnica és aconseguir que la persona viva la situació que tanta por, dubtes o rebuig li desperta, de manera natural. La recreació mental l’ajudarà a enfrontar-se a ella i, finalment, a superar-la.

Exemples de recerca i aplicació pràctica de la visualització

Vols conèixer els efectes d’aquesta tècnica aplicats a alguns casos? A continuació, t’exposarem dos.

Alan Richardson, psicòleg australià, va publicar en 1967 en la revista Research Quarterly un estudi on va demostrar la importància de la visualització en l’esport, concretament en bàsquet.

L’objectiu de l’estudi era mesurar l’habilitat dels jugadors per a encistellar tirs lliures. Per a això va triar un grup de jugadors de bàsquet que no havien practicat mai abans la visualització; els va dividir en tres grups a l’atzar i va mesurar la seva capacitat inicial per a encistellar.

Seguidament a cada grup li va assignar una tasca diferent a realitzar durant 20 dies:

  • Grup 1: havia de practicar tirs lliures durant vint minuts diaris.
  • Grup 2: la seva tasca va ser no fer res durant aquests vint dies.
  • Grup 3: la seva ocupació va consistir a visualitzar-se tirant a canastra durant vint minuts diaris, sense realitzar cap tir físic.

Passats aquests vint dies va tornar a mesurar la seva capacitat per a encistellar i els resultats van ser els següents:

  • Grup 1: havia millorat en un 24% la capacitat d’encistellar.
  • Grup 2: No va haver-hi cap variació en el resultat.
  • Grup 3: va millorar un 23% el seu rendiment.

El truc de Michael Jordan

Imagines a Michael Jordan fent ús de tot el que acabem de comentar-te en plena competició? Conten que l’estrella de Chicago Bulls, assegut en la banqueta justa abans de jugar, s’imaginava a si mateix superant totes les possibles situacions i obstacles que podrien tenir lloc durant el partit.

Així, el jugador de bàsquet més famós de tots els temps se sentia molt més preparat. D’alguna manera, ja havia “viscut” com actuar davant els imprevistos que podien presentar-se durant el joc. Tan sols li quedava aprofitar les oportunitats i executar les jugades ja visualitzades en la seva ment.