La psicologia cognitiva. Què és i per a què serveix?

La psicologia cognitiva és una de les corrents terapèutiques més utilitzades i efectives dins de la psicologia. Bàsicament analitza els processos mentals que influeixen en el comportament humà. És a dir, s’encarrega de conèixer quines idees i pensaments es generen en la ment de les persones i com aquestes influeixen en el comportament.

El terme “cognició” o “cognitiu” és sinònim de pensament o coneixement. Com saps, l’ésser humà està en contacte amb l’entorn que l’envolta i obté informació sobre aquest de manera directa a través dels sentits i després, aquests l’envien al nostre cervell per a processar-la i donar una resposta.

En aquest article, descobriràs quins són els fonaments d’aquesta branca de la Psicologia que se centra en estudiar com el cervell processa la informació del seu entorn i els seus efectes en el comportament. També, t’explicarem quines són les claus de la teràpia cognitiva.

La psicologia cognitiva analitza els esquemes mentals

La psicologia cognitiva és una disciplina que identifica i analitza com les persones perceben, aprenen, pensen i conformen creences. Aquests termes exemplifiquen diferents processos o esquemes mentals que es donen en els éssers humans.

Els esquemes mentals són necessaris perquè ajuden a relacionar-nos amb el nostre entorn de manera efectiva, no sols integrant i donant sentit a la informació que rebem de l’exterior, sinó també a la informació interna (com ens sentim). Perquè l’ésser humà resol problemes, planifica projectes de futur, aprèn de les experiències i també experimenta emocions gràcies a aquests esquemes que es van generant des de la infància.

Encara que tu no pots veure directament l’essència del món interior d’un amic o un ser estimat, sí que pots observar la seva manera de comportar-se i a través de les seves accions inferir com se sent i pensa.

Des d’aquest punt de vista, existeix una relació directa entre la naturalesa dels processos cognitius i la conducta exterior. Dues persones poden trobar-se davant una realitat similar i, tanmateix, viure-la d’una manera molt diferent. Això es deu al fet que la manera d’interpretar la informació és diferent en cadascuna d’elles.

Però, d’altra banda, un comportament pot estar condicionat per un pensament irracional. El que una persona pensa no descriu la situació tal com és, però sí que influeix en la visió que el subjecte té sobre aquesta realitat i per tant també, en com l’afrontarà.

En psicologia diem distorsió cognitiva a aquella manera errònia que tenim de processar la informació del nostre entorn i pot incrementar el sofriment en una determinada situació.

Tipus de distorsions cognitives

Existeixen diferents tipus de distorsions cognitives que s’allunyen de l’objectivitat desitjada en la manera d’analitzar la realitat:

El pensament dicotòmic posa de manifest la falta d’atenció als matisos.

En aquest cas, el real es percep des de l’òptica dels oposats. Aquelles afirmacions absolutes, que estan acompanyades pel valor de la paraula sempre o mai, mostren una forma de generalització.

També pot produir-se una abstracció selectiva que realça el negatiu d’una situació. Per contra, lleva importància al positiu. Això influeix en la percepció que el subjecte té d’un fet concret.

Més enllà de qualsevol aspecte constructiu, donarà una major rellevància a una dada puntual que considera poc favorable. No oblidis que una distorsió cognitiva també afecta a la manera d’observar el futur.

La visió catastròfica, per exemple, anticipa situacions alarmistes de manera recurrent. La persona sofreix en aquest mateix instant per allò que pot arribar a passar. En la majoria de les ocasions, no succeeixen aquests fets que un dia es van anticipar com a possibles.

Aquest és un tipus de pensament que genera sensació d’alarma constant. Com pots concloure, dóna lloc a la percepció d’un perill freqüent.

La personalització és una altra causa de pensament irracional. En aquest cas, el subjecte s’emporta al pla personal comportaments aliens que res tenen a veure amb ell.

Imagina que algú es troba amb un amic de manera casual al carrer i, en veure el seu rostre, creu que està més seriós de l’habitual.

A partir d’aquesta primera impressió, arriba a la conclusió que aquesta reacció té alguna cosa veure amb ell. És a dir, pensa que potser està enfadat amb ell, i aquesta sigui la raó d’aquest comportament.

La inferència arbitrària és un altre tipus de distorsió que consisteix a donar per fet unes certes suposicions, encara que no existeix cap evidència que les avali. Hi ha dues formes:

Endevinació de pensament: creure saber el que pensen els altres (s’està rient de mi, està amb mi per interès, etc.).

Endevinació de futur: avançar-se als esdeveniments (sortirà mal).

L’etiquetatge és una altra distorsió que consisteix a jutjar a les persones en lloc de descriure els fets. Per exemple, “sóc un inútil” en lloc de “m’he equivocat”.

Què és la teràpia cognitiva?

La teràpia cognitiva és un procés a través del qual la persona es coneix millor a si mateixa perquè aprèn a reconèixer i modificar o reestructurar els pensaments i creences irracionals que li estan afectant en el seu benestar.

En aquest sentit, l’objectiu és despertar en el pacient els recursos essencials per a identificar aquells pensaments automàtics negatius que es manifesten de manera recurrent i que li impedeixen portar una vida “normal”.

Aquesta teràpia posa l’accent a promoure un canvi cognitiu, és a dir, un canvi d’enfocament per a observar la realitat sense el filtre de les creences irracionals. En aquest escenari, la persona compta amb l’acompanyament i l’assessorament del professional.

Aquest canvi d’enfocament pot produir una transformació profunda de les relacions personals. El pacient que inicia una teràpia cognitiva no pot modificar el dolor que ha viscut en el passat, no obstant això, sí que té la possibilitat d’influir directament en el seu present més immediat. Aquesta teràpia posa el focus d’atenció en el context de l’aquí i l’ara.

Tingues en compte que, segons la psicologia cognitiva, els pensaments influeixen en el pla de l’acció. I també produeixen una resposta emocional. Quan una interpretació és objectiva i està alineada amb la realitat és pràctica per a comprendre una situació.

No obstant això, existeixen associacions d’idees que poden produir l’efecte oposat si no existeix una connexió lògica entre elles.

Per tant, la psicologia cognitiva, com pots comprovar, té un important abast a nivell pràctic. Propícia el autoconeixement i la comprensió dels nostres pensaments, emocions i comportament modificant-los per uns altres més efectius en aquelles situacions que ens generen malestar.

Relació de la teràpia cognitiva amb el coaching

Com hem apuntat en altres ocasions el coaching és una disciplina derivada de la Psicologia que presa tècniques pròpies d’aquesta última per a aplicar-les en àmbits no terapèutics.

Respecte a la teràpia cognitiva, el coaching presa d’aquesta tota una sèrie de característiques específiques per a portar-les a l’àmbit professional o del creixement personal.

Vegem en un petit quadre quals són: