En el següent article abordem un altre dels temes més tractats des de la psicologia: la indefensió apresa.
La indefensió apresa fa referència al comportament passiu que una persona manifesta davant una situació complexa. Aquesta passivitat és conseqüència, entre altres factors, d’una banda, de la manera en què aquesta persona es percep a si mateixa i per un altre, de com interpreta la realitat. En sentir-se indefensa, creu que no pot fer res veritablement rellevant que li porti a superar aquest sofriment i, per tant, no respon de manera proactiva davant aquesta situació.
Què és la indefensió apresa?
En 1965 Martin Seligman i el seu equip de la Universitat de Pennsylvania estaven realitzant experiments per a avançar en el coneixement de la depressió. A través d’aquests experiments, aquest investigador va establir la hipòtesi que la depressió i altres trastorns mentals relacionats, es devien, en part, a la percepció d’una absència de control per part de la persona, sobre la possible sortida de la situació.
Anys més tard, va tornar a formular la seva teoria i va incloure un nou terme o concepte: l’anomenat estil atribucional, aportant la idea que les persones amb un estil atribucional o explicatiu negatiu tenen una major probabilitat de desenvolupar depressió.
Però quins són els efectes de la indefensió apresa? Com afecta a la persona que la sofreix? En la indefensió apresa, la persona se sent vulnerable i desemparada. La persona sent que està tancada en una situació de la qual no sap què fer per a sortir.
Aquest estat psicològic influeix, com hem apuntat, no sols en la forma en la qual el subjecte observa la realitat, sinó també en la voluntat de la persona per a afrontar-la perquè la por és l’emoció predominant.
Un exemple clar d’aquest fenomen el tenim en les relacions d’abús emocional. La víctima desenvolupa una indefensió pel fet que quan s’enfronta o intenta enfrontar-se al abusador, aquest a més d’ignorar o trivialitzar els sentiments de la víctima, impedeix per tots els mitjans, que ho abandoni. Llavors, la víctima assumeix que, faci el que faci, res canviarà, que la seva situació no millorarà i, per tant, acaba no prenent cap acció per a sortir d’ella.
En les dècades posteriors a les recerques de Seligman, des de la Neurociència es van aportar noves dades demostrant que, si bé, per defecte, el cervell tendeix a assumir que no hi ha control davant determinades situacions, el que aprèn realment és a buscar una possibilitat de defensa. I que, per tant, tots podem i hem de fer aquest aprenentatge. Des d’aquesta perspectiva, la indefensió, al no ser una qualitat innata en l’ésser humà pot modificar-se.
Com es pot superar la indefensió apresa?
Hem de tenir en compte que les persones que sofreixen la indefensió i volen superar-la han de realitzar un procés en el qual hauran d’aprendre, d’una banda, a tenir una nova perspectiva de la realitat i, d’altra banda, a canviar la visió i percepció sobre un mateix. La causa de la sensació d’indefensió no resideix només en allò que ocorre sinó també en com la persona percep i interpreta allò que li succeeix.
En aquest sentit, comptar amb suport psicològic per part d’un professional qualificat pot ser fonamental.
Contacta amb el teu psicòleg personal
En Cresenzia trobaràs un psicòleg disposat a ajudar-te en tot moment. T’esperem!
Vegem ara algunes pautes que poden ajudar a evitar la indefensió:
No interpretis el futur de manera lineal
Que avui creguis que no pots fer alguna cosa, no significa que dins d’un temps et trobis en la mateixa situació i sí que et sentis capaç de superar-la. Quan observem la realitat de manera lineal, com si es tractés d’un túnel, no veiem tot allò que està als costats ni les possibles alternatives.
Recorda que abans d’aquest moment, has aconseguit objectius importants en la teva vida. Per tant, també ara estàs capacitat per a superar noves situacions complicades.
Conrea l’optimisme i la gratitud
Martin Seligman en el seu llibre ”Aprengui Optimisme“ (1990) afirma que l’optimisme, igual que la indefensió, s’aprèn. I com podem conrear-ho? Seligman ressalta sobretot tres factors clau que caracteritzen a les persones optimistes:
- Veuen els problemes com una cosa temporal i no com una cosa estable en el temps.
- Els perceben com una cosa específica d’una situació concreta sense generalitzar-los a altres àmbits.
- Veuen els problemes com una cosa causada per factors externs, no sentint-se culpables o responsables d’aquests.
Una manera de conrear l’optimisme és envoltar-se i compartir conversa amb amics i familiars alegres o amb una visió més positiva de la vida que ens ajudin a valorar les nostres capacitats i el nostre potencial.
Com tendeixen a percebre la millor versió tant de les persones com de l’entorn, aquesta mirada amable ens alimenta i ens ofereix la possibilitat de mirar des d’una altra òptica la realitat.
Tornar a intentar-ho sense buscar més excuses
A vegades, una persona actua de manera passiva davant un problema o situació determinada perquè la relaciona amb vivències similars del passat. Potser en aquells dies no vas poder resoldre aquest assumpte, però això no significa que tal vegada avui, sí que ho fas. Perquè cap situació es repeteix exactament de la mateixa forma.
És recomanable analitzar cada situació com a única i irrepetible. Encara que et recordi a altres capítols que has viscut prèviament, aquest període és diferent. Tu mateix ets diferent, ja que has evolucionat amb la teva experiència, i en la situació actual també factors que, o bé abans no es donaven o bé es presenten de manera diferent.
Prendre decisions en aquelles àrees en les quals et sentis més segur
Les decisions més senzilles i bàsiques poden ajudar-te a connectar amb la teva capacitat de triar. Si quedes amb un amic per a veure una pel·lícula, indica quina estrena prefereixes veure. No deleguis les decisions fàcils en els altres. Existeixen moltíssimes decisions que prens al llarg d’un sol dia, no obstant això, la majoria les afrontes de manera automàtica. Intenta concentrar-te en elles de manera conscient i posa-les en valor.
La indefensió apresa també pot desaprendre’s. Però, com hem dit, aquest és un procés que requereix de temps. A partir d’aquesta experiència, de presa de consciència de les pròpies decisions, conrees la teva resiliència i alimentes la teva autoestima.
Demanar ajuda per a superar la indefensió apresa
Posa en pràctica aquells recursos que tens al teu abast per a sortir d’una situació d’indefensió. Demanar ajuda és una de les millors decisions que pots prendre. A vegades, les persones ens podem sentir totalment desbordades per allò que ens ocorre. L’ajuda d’un professional en aquestes ocasions, farà que la recuperació de l’equilibri i el benestar sigui més ràpida i sobretot, estable en el temps.